La toponímia d’aquesta font està present en tota la cartografia moderna de Montserrat. Hi ha escrits del segle XVIII que ja parlen de la Font del Llum. Per conèixer d’on prové aquest nom, cal fixar-se en la peculiar posició de la font al peu d’unes roques i fortament protegida per unes altres roques esllavissades. Citen les cròniques antigues que, per trobar-la, calia fer servir un llum. Per això, el nom es Font del Llum ja que s’havia de fer servir un llum per il·luminar l’estança on hi ha la font.
Aquesta font ha donat nom a la Canal de la Font del Llum, que va des del Coll del Migdia fins al Torrent de Can Martorell. Convé insistir, per evitar errors que desprès arriben a modificar la toponímia, que no és correcta parlar de la Canal de la Llum o com tampoc dir Font de la Llum ja que l’evocació no és a la llum sinó del llum que cal portar per poder veure la font.
Per saber més llegir l’article de Josep Galobart “La font del Llum” publicat al Butlletí del Santuari nº 48, 2ona època, maig-agost 1997