Aquesta secció formació part de la Regió 2- Frares Encantats. Les coordenades emfatitzades en color blau són interactives. Situant el cursor damunt d’elles i marcant-les s’obre el Google Maps i mostra la posició de l’agulla dins del massís de Montserrat. En alguns casos la posició de la marca en el mapa no coincideix amb el cim de l’agulla, fins i tot pot aparèixer en una posició lleugerament tangencial. Aquest fenomen pot reproduir-se segons quins siguin els mapes fets servir de referència. El text descriptiu de cada agulla s’ha redactat a partir de les notes de Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam. Les coordenades són UTM – ETRS89
NOM AGULLA | NUMERO | ALÇADA | X | Y | DESCRIPCIÓ |
---|---|---|---|---|---|
Agulla de la Princesa | 153-154 | 1.036 | 399458 | 4606817 | Roca situada a l'oest de l'agulla Gran de Pas de P´rrincep formant coll amb el Pepino. |
Agulla del Rei | 158 | 1.048 | 399493 | 4606846 | Roca adossada a la cara nord de l'agulla Gran de Pas de Príncep. |
Agulla Facil | s/n | 1.066 | 399439 | 4607073 | Aquesta roca està sobre el Ditet. El nom li ve de la seva fàcil escalada. |
Agulla Gran de Pas de Príncep | 159 | 1.053 | 399496 | 4606821 | És la roca que presideix el pas esmentat per transcorre el camí que uneix el pas de la Portella amb el Montgròs. |
El Barret | 143 | 1.075 | 399439 | 4607099 | Aquesta agulla està a continuació de la roca 182. El camí dels Frares Encantats passa per la seva vessant nord. |
El Bisbe | 136 | 1.123 | 399366 | 4607291 | Aquesta agulla forma part de la paret nord de Montserrat. És veïna del Lloro. Per la seva cara nord presenta una de les muralles més impressionants d'aquesta muntanya. |
El Dit | 140 | 1.061 | 399380 | 4607087 | Considerada durant molts anys com la roca més difícil de Montserrat pels seus 40 metres d’escalada en lliure. Es troba al costat de la canal del Lloro i el camí de la travessa dels Frares Encantats quan arriba a la seva proximitat fa un gir de 90º per dir |
El Dit xic | 141 | 1.051 | 399362 | 4607082 | Al costat del Dit per la part de ponent i separada d'aquesta agulla per una bretxa on passa el camí que baixa del Lloro. |
El Ditet | 179 | 1.040 | 399396 | 4607054 | Aquesta agulla és veïna del Dit de la qual està lleugerament separada. Baixant pel cami del Lloro aquesta agulla queda a l'esquerra un cop passat el Dit. |
El Frare Gros | 146 | 1.144 | 399501 | 4607190 | És l'agulla més de la regió dels Frares Encantats. Presenta una important paret per la cara nord i per la seva part sud forma una estreta bretxa amb les roques 152 (Cristobalita Superior) i 151 (Cristobalita inferior) per on passa el camí de la travessa d |
el Lloro | 139 | 1.130 | 399402 | 4607242 | És una de les roques més originals de la muntanya per la característica silueta que li ha donat el nom i que sobresurt de totes les veïnes pel seu desplom acusat. Té una situació privilegiada. Tot essent propera a la muralla de la paret nord de la muntany |
El Nas | 184 | 1.067 | 399559 | 4606993 | Agulla unida a l'Enclusa dels Frares pel seu coll superior. Segueix la mateixa carena |
El Novici | 183 | 1.047 | 399593 | 4607128 | És la última roca d'una cresta descendent que s'inicia en el Frare Gros. Es troba a la dreta del camí ascendent de la travessa de la regió dels Frares Encantats que s’inicia a coll de Port. Mirant la cara nord és una agulla que està l’est abocada damunt d |
El Pepino | 171 | 1.046 | 399465 | 4606847 | Roca situada a l'oest de l'agulla del Rei i veïna pel nord amb l'agulla de la Princesa. |
El Talp | 170 | 1.064 | 399353 | 4607159 | No és res més que un contrafort de la Monja per la cara sud. Està al mateix nivell que la Patata i el Tub, però a l’altra banda del torrent del Lloro. |
El Tub de la Patata | 172a | 1.041 | 399380 | 4607143 | Aquesta agulla està adossada per la vessant sud a la Patata al peu del camí que porta al Lloro. |
Els Frares Encantats - El Frare Amadeu | 150 | 1.088 | 399569 | 4607143 | Aquesta agulla està en la carena dels Frares Encants. La cota 150 d'en Josep Barberà és el que avui es coneix com el Frare Amadeu. |
Els Frares Encantats - El Frare Cirili | 147-148-149 | 1.125 | 399552 | 4607141 | Formen una carena que es despenja vers coll de Port, seguint una roca darrera l'altra en sentit descenden. Les cotes 147,18 i 149 d'en Josep Barberà se les coneix avui com el Frare Cirili. |
La Cua del Bacallà o Agulla Salvat Papasseit | 190 | 1.060 | 399539 | 4606915 | Està a la mateixa carena de l'Enclusa i el Nas, queda per sota d'aquest per la seva part sud. |
la Monja | 138 | 1.143 | 399362 | 4607220 | Es troba enfront mateix de la Miranda del Lloro i abocada als Brucs, paral·lela al Lloro a l'altra banda de la canal que origina el torrent del Lloro. Pel mig del Lloro y la Monja baixa aquesta canal que es forma en un replà que es troba en el coll que f |
La Patata | 172 | 1.050 | 399386 | 4607154 | Aquesta roca es troba tot seguit del punt on el camí de la travessa de la regió dels Frares Encantats gira 90º al costat del Dit. Seguint el camí, que ara ja transcorre per la canal o torrent del Lloro, en direcció a aquesta agulla a la dreta hi ha la Pat |
L'Agulla dels Caporals | 186 | 1.030 | 399593 | 4606989 | A la part de sota de les roques de l'Enclusa i del Nas |
l'Asiàtica | 185 | 1.105 | 399433 | 4607238 | Es veïna del Lloro per la part est i forma amb les roques 145 (Contrafort del Frare Gros) i 194 (el Bastó del Frare) un tram important de la muralla nord fins al Frare Gros. |
L'Enclusa dels Frares o el Bacallà | 156 | 1.110 | 399540 | 4607082 | És una gran roca que forma coll amb el Frare Amadeu. Aquesta roca ha estat batejada amb diferents noms tals com el Bacallà i el cim de Correcavalls; aquest últim, adaptat en el plànol de Ramon de Semir. En Josep Barberà comenta que en plànols anteriors situen a la part est del coll de Port, possiblement on hi ha l'agulla Vista. |
Miranda del Lloro o L'Escolanet | 137 | 1.114 | 399400 | 4607297 | Aquesta agulla es troba al costat est del Bisbe. De totes les agulles que formen la paret nord de Frares Encantats és la que es troba lleugerament més avançada que la resta. |
Roca 142 - El Polze | 142 | 1.005 | 399357 | 4607041 | Al peu del camí que porta al Lloro des del camí de la Portella al Montgròs i per sota la bretxa Dit - Dit Xic hi ha un replà on es troba la roca 142 que no és altra cosa que un contrafort del Dit Xic. |
Roca 144 - Aina | 144 | 1.066 | 399412 | 4607100 | És una de les últimes agulles de la petita carena iniciada en les Cristobalites. Està una mica per sota del camí de la travessa de la regió dels Frares Encantats i separada del Dit per una canal. Aquesta roca també se la coneix amb el nom d'Agulla Aïna. |
Roca 145 - Contrafort del Frare Gros | 145 | 1.125 | 399476 | 4607187 | És un contrafort del Frare Gros per la part oest. |
Roca 151 - La Cristobalitat inferior | 151 | 1.111 | 399497 | 4607130 | Seguint avall per la petita carena que comença en la roca 152 o Cristobalita superior es troba la roca 151 o Cristobalita inferior. El camí de la travessa dels Frares Encantats passa pel seu peu. |
Roca 152 - La Cristolbalita superior | 152 | 1.112 | 399514 | 4607141 | Aquesta agulla està separada del Frare Cirili per una escletxa de un coll. És la darrera agulla superior d’una carena que acaba més avall en el torrent del Lloro. |
Roca 173 | 173 | 1.101 | 399478 | 4607126 | Seguint pel camí de la travessa dels Frares Encantats, més avall de la Cristobalitat inferior, es troba la roca 173. Aquesta roca també forma part del petit serrat que acaba al torrent del Lloro. |
Roca 182 | 182 | 1.082 | 399460 | 4607103 | Després la roca 182 i en direcció descendent es troba aquesta roca que és veïna del Barretet i de l'agulla Fàcil. |
Roca 188 | 188 | 1.062 | 399395 | 4607197 | Pujat per la canal del Lloro, poc abans d'arribar a aquesta agulla, hom veu a la dreta aquesta roca. Una mica més avall es troben les roques de la Patata i el Talp. |
Roca 193 | 193 | 1.072 | 399327 | 4607212 | Es troba a la part de ponent de la Monja abocada al torrent que baixa de la Nina. |
Roca 194 - Bastó del Frare | 194 | 1.106 | 399461 | 4607194 | És un contrafort de l'Asiàtica pel cantó sud-est. |
Roca de Coll de Port | 189 | 1.004 | 399612 | 4607105 | És un turó situat a l'extrem est de la regió dels Frares Encantats per sobre del coll de Port, important cruïlla de camins. És on es troba el camí que surt del camí va de Can Maçana a Santa Cecília amb el que ve de la Portella i del refugi d'Agulles, pass |
no se han encontrado imágenes
NOTES SOBRE LA TOPONÍMIA
Ara per ara, la següent proposta és una hipòtesi a verificar. Podria ser que la toponímia d’algunes de les principals agulles de la secció dels Frares Encantats, fos incorrecta o no ajustada a la morfologia de les roques. La hipòtesi es bassa en l’apreciació d’una certa inconsistència entre la forma que evoca la toponímia i la morfologia de la roca. Sobre tot, si s’associa la toponímia de l’agulla amb la seva forma contrastant-la amb les formes de les vestimentes religioses es comprova la solidesa d’aquesta apreciació.
En la muntanya de Montserrat, la toponímia de les agulles és variada, però en el casos que aquesta esmenta un objecte o un ésser viu acostuma haver-hi una relació estreta entre el nom evocat i la forma de la roca. En el cas dels Frares Encantats, hi ha una inconsistència entre la toponímia i la forma d’algunes tan notòries del massís com són el Bisbe (la segona elevació de la muntanya ), la Monja, el Frare Gros o la Miranda del Lloro.
En el cas de la secció dels Frares Encantats totes les guies de senderisme, d’escalada i cartografies montserratines coincideixen en identificar amb la mateixa toponímia les principals i majestuoses agulles d’aquesta part dels massís. Els coneixedors de la muntanya de Montserrat saben denominar i descriure agulles com el Lloro, el Frare Gros, la Monja, el Bisbe, el Novici, l’Asiàtica, la Nina, la Boleta Forada, la Boleta del Portell Estret i altres. Totes aquestes agulles conformen la impressionant paret nord del massís. Han estat escalades molts cops i han vist passar com els excursionistes les contemplaven pels diversos caminois que solquen aquesta regió.
Tothom dóna per segura la toponímia d’aquesta regió i l’associació entre els noms i les agulles. Conversant sobre aquesta regió amb en Ramon Oranias, monjo del monestir de Santa Maria de Montserrat i un dels grans escaladors d’aquestes parets, va palessar la possibilitat de que, en un moment determinat, es produís un error en l’assignació de la toponímia d’algunes agulles i que s’anés perpetuant l’equivocació al llarg dels anys.
Segons l’opinió de Ramon Oranias, contrastada de temps amb altres monjos escaladors i alguns excursionistes, hi hagut una confusió entre el Frare Gros, els Bisbe, la Miranda de Lloro i la Monja.
Numeració Semir | Denominació Josep Barberà | Proposta Ramon Oranias |
146 | El Frare Gros | El Bisbe |
136 | El Bisbe | El Frare Gros |
137 | Miranda del Lloro | La Monja |
138 | La Monja | Miranda del Lloro |
Les següents il·lustracions reprodueixen tres figures que porten vestimentes religioses diferents.
1 Bisbe mitrat |
2 Monja amb vel |
3 Frare amb caputxa |
Aquestes figures, especialment les seves siluetes, poden comparar-se amb les agulles identificades amb els números 1, 2 i 3
No se sap quan es produí, si és que fou així, aquest error. Com tampoc es tenen referències antigues des de quan foren nomenades les agulles dels Frares Encantats amb aquesta denominació. L’associació de la forma de l’agulla amb el nom deu haver estat el resultat d’un procés llarg d’observació. La contemplació de la vessant nord des de l’entorn del monestir de Santa Cecília o des de les rodalies del municipi de Marganell estimularia la imaginació d’aquestes formes associades a una sèrie d’imatges religioses petrificades segons la llegenda.
A finals dels anys 30 del segle passat ja s’emprava la toponímia actual. En una crònica de Josep Boix de la seva escalada al Lloro produïda l’any 1936 explica “el dia 10 de maig, amb els amics Balaguer i Pere decidírem fer el prim er intent, amb un ànim molt distint del que teníem en intentar el Cavall Bernat, car també estàvem assabentats de les dificultatsque podia presentar aquesta roca i que no eren gaire favorables, puix hom deia que el Lloro fóra tant o més difícil que el Caval Bernat. En ésser al collet que separa el Bisbe del Lloro, i punt d’origen de l’escalada (…)”. La crònica de Josep Boix de l’any 1936 situa el Lloro al costat de l’agulla identificada com el Bisbe.
L’any 1949 Ramon de Semir edità el mapa topogràfic del massís i de totes les agulles identificades i censades; en aquesta publicació només donà nom a algunes d’elles. Una d’aquestes agulles és la Monja identificada amb el número 138 i la situa en el lloc on, anys més tard, en Josep Barberà la dibuixarà. Quan en Josep Barberà publicà el seu magnífic llibre Montserrat pam a pam, a més de fer unes completes descripcions de les agulles i de les seves vies d’escalada, aportà un acurat cens d’agulles associant els números del inventari de Ramon de Semir amb la toponímia.
Algunes cartografies modernes, segons l’escala, són relativament imprecises alhora de situar aquestes agulles. A major escala major precisió, tot i que en el mapa topogràfic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya es mantenen alguns errors, com per exemple, situar el Lloro en el lloc de la Miranda del Lloro o Escolanet.
Retornar a Agulles