Font del Barraquer

Font de raig situada en el mateix buc d’un torrent que ha rebut diversos noms segons els cartògrafs. Joan Cabeza, en el seu mapa de 1909, indica aquesta font, molt ben situada, en la intersecció del camí i el torrent. Però no dóna cap nom al torrent. Ramon de Semir (1949) situa correctament la font i diu que el torrent s’anomena canal de Vilumara. Cal remarcar que al capdamunt d’aquesta canal, Ramon de Semir situa el forat Xic.

Font del Barraquer Cabeza 1909

Font del Barraquer – Joan Cabeza 1909


Font del Barraquer Semir 1949

Font del Barraquer – Ramon de Semir 1949

Ramon Ribera (1998) anomena en el seu mapa al torrent com Esllavissada i situa el forat Xic en l’espero que separa les dues següent canals situades en direcció a la santa Cova a partir de la font del Barraquer. Des d’aquesta font no es veu el forat Xic.

Font del Barraquer Ribera

Font del Barraquer – Ramon Ribera (1998)

Font del Barraquer Alpina 2015

Font del Barraquer – Editorial Alpina 2015

En el mapa de l’editorial Alpina de 2015 es situa correctament la font en la cruïlla del torrent amb el camí i el forat Xic està en l’esperó que separa els dos torrents més enllà de la font tal com indicà Ramon Ribera.

Font del Barraquer IMG_5639

Font del Barraquer –

Font del Barraquer.IMG_5638

Font del Barraquer

Font del Barraquer IMG_5643

Font del Barraquer

La font del Barraquer es troba just en la cruïlla del camí amb el torrent, quedant a l’esquerra venint del camí del Forat. Les coordenades són x= 404271 y=4604186 (UTM, ERST 89) alçada 288 metres. La surgència principal de la font està situada sota la pedra amb les lletres de FONT en groc. Més amunt hi ha altres filtracions que s’escolen pel torrent i formen unes petites basses. En la guia de 1909 Montserrat. Itineraris es diu que aquesta font “es molt antiga feta ab tres lloses en forma de barraqueta”. Ramon Ribera, forces anys després, presenta aquesta font com el “bassal-font del Barraquer, normalment amb aigua”. El torrent on es troba la font té una pendent força pronunciada que esdevé forta just en el tram posterior a la font quan cau a la carretera B-112. Josep Nuet i Josep Maria Panareda en la seva extraordinària obra sobre la flora de Montserrat descriuen vàries espècies en l’entorn de la font i del camí que hi porta.

Seria interessant esbrinar la toponímia de la font. El mot Barraquer evoca a una persona que viu en una barraca. A partir d’això caldrà veure si hi ha relació entre el nom de la font i aquest fet. Una pista podria ser mirar per les feixes de l’entorn si apareix alguna resta de barraca.

En una crònica del Club Excursionista Pirenaico s’informa d’una excursió feta l’any 1949 a la font del Barraquer. Sense donar-ne més detalls, llevat que en el títol de la ruta s’explicita que es tractava d’un itinerari que començava a Collbató i que acabava a Monistrol de Montserrat passant per la font del Barraquer. Avui es pot arribar a la font sense masses dificultats des del camí que surt del camí de Forat. Es tracta de l’antic camí de les Canals de Baix que connectava els municipis de Collbató i Monistrol de Montserrat. Avui el camí està bastant perdut just després de la font del Barraquer. S’està mirant de recuperar parcialment la resta del camí. L’inici del camí de les Canals de Baix està en l’anomenat camí del Forat, avui integrat en el GR-6. Aquest camí es pot agafar bé des de la carretera B-112, que va des de Collbató a Monistrol de Montserrat, a l’alçada de la caseta de les Olives; o pel seu extrem superior que es troba en el camí de les Feixades.

Antigament, un altre accés era venint des de Monistrol de Montserrat, tal com es descriu en el llibre Ermites i fonts montserratines editat pels Amics de Montserrat l’any 1967. Segons Pere Bosquets, que transcriu una referència que no esmenta: “al camí de les Canals de Baix, passat el torrent de Santa Maria, al camp de Maduixeres i creuat el camí que baixa de la Cova i va a la font de la Noguera, sota de la carretera i prop del riu” a continuació es troba la fonjt del Barraquer. Que, segons la descripció feta és una font “embassada sota dues lloses”. Però, la dóna per perduda, amb aquestes paraules “avui dia no cal comptar-hi”. Avui, aquest accés des de Monistrol de Montserrat està, ara per ara, perdut. En la descripció d’aquesta font els Amics de Montserrat esmenten que aquesta font també es coneix amb el nom de Salamandra. No sé d’on han tret aquesta referència.

 

image_pdfimage_print