Roca dels Àngels

L’acció humana a la muntanya de Montserrat ha provocat, en alguns casos, la transformació de la seva orografia. Això ha estat molt evident en la construcció de les vies de comunicació, com foren les carreteres de Monistrol i, de manera més especial, la de can Maçana i també el cremallera. En tots aquests casos, les successives obres de millora, eixamplament i condicionament de la xarxa de comunicacions ha provocat la desaparició d’algunes roques o la pèrdua d’alguns trams de camins que, sense referències clares, avui estan força perduts. Una de les roques sacrificades en les successives obres en la carretera del monestir de Santa Maria de Montserrat a can Maçana fou l’anomenada roca dels Àngels.

En la guia Montserrat. Itineraris publicada per la Revista Montserratina l’any 1909 es descrivien diverses maneres d’anar des del monestir de Santa Maria al de Santa Cecilia. Un dels itineraris proposats era anar-hi pel camí dels Degotalls. Es tractava d’un camí que començava a ma esquerra de la capella dels Sants Iscle i Victòria i continuava fins trobar qualsevol dels dos camins que baixaven a la carretera de santa Cecília[1], la qual es seguia fins a trobar a ma dreta, vora de la carretera la roca anomenada, roca dels Àngels. Pel costat d’aquesta roca baixa un viarany fins a la carretera nova de Santa Cecília. Aquest viarany és un tros de l’antic camí o drecera de la font d’en Janon, dit també de les Guilleumes, perquè passa per ambdues fonts.

En aquesta guia, en una altra descripció d’aquest entorn, s’explica un altre itinerari per anar entre el monestir de Santa Maria i el de Santa Cecília. En aquest cas, s’agafa la carretera de Monistrol i arribats a la bifurcació de carreteres, a prop de l’indret anomenat sant Jaume el Blanc[2], es pren el brancal de l’esquerra. Aquest carretera, segons s’esmenta en el itinerari de 1909, estava arreglada no feia massa temps. Arribats a l’esplanada de sant Jaume el Blanc, per la ma esquerra arriba un camí que baixa dels Degotalls i pocs metres després, sota la roca dels Àngels, passat el torrent de la font del gat, se li junta
un altre caminet que baixa del tros antic de la carretera del monestir de santa Cecília. No s’indica, però era, com s’ha indicat abans, un tros de la drecera de la font d’en Janon.

En el llibre Guia de Montserrat publicat l’any 1950 pel Monestir de Santa Maria de Montserrat s’indica que a nivell de la roca dels Àngels és la referència on situar, al damunt de la carretera de can Maçana, l’inici de la drecera d’en Janon. En aquesta guia al parlar del camí per anar al monestir de santa Cecília sortint pels Degotalls s’indica que “un poco más adelante y a la mano derecha, ofrece dos bifurcaciones, de pendiente muy pronunciada, que van a la carretera de Santa Cecilia: la más trillada y mejor es la segunda, llamada Costa dels Geperuts, que desemboca en la carretera, junto a la roca dels Àngels. El segundo itinerario es la misma carretera que, por estar muy bien alquitranada, nos ahorra la molestia del polvo que levantarían los numerosos automóviles”[3].

Uns quants anys després algunes guies excursionistes o d’escalada esmentaren la roca dels Àngels en les seves ressenyes. Hi ha una certa confusió per identificar la ubicació d’aquesta roca. En algunes guies donen aquest nom a dues roques diferents ja que a la roca de la Llicència també li diuen Roca dels Àngels i també donen aquesta nom a una roca situada al costat del Pou de Gat i al damunt de la carretera. Fins i tot, alguna guia important en el seu moment, com fou Itineraris montserratins[4] escrita pel grup Amics de Montserrat no esmenta aquesta darrera i només parla de la Roca dels Àngels com a Roca de la Llicència, roca situada en el camí del monestir de Santa Maria a Sant Miquel. En altres casos la Roca dels Àngels està situada on deien los cròniques més antigues. Llorenç Estivill en la seva guia Montserrat[5] a l’explicar l’itinerari entre Monistrol de Montserrat al monestir de Santa Maria de Montserrat pel camí de l’Àngel comenta que, després d’arribar a la carretera de santa Cecília al final de la Baixada dels Matxos cal seguir [a l’esquerra] fins la Roca dels Àngels i des d’allí puja fins el Pedrís dels Bisbes des d’on s’agafa el camí dels Degotalls fins els monestir. Quan explica un altre camí per anar des de Monistrol de Montserrat al monestir de Santa Cecília comenta que cal seguir la via del cremallera fins a trobar la drecera de les Guilleumes[6]. Per aquesta drecera es creua la carretera [la de Monistrol de Montserrat] que es creua i es puja fins a l’actual carretera de can Maçana arribant al peu de la Roca dels Àngels. En una altra ressenya, es comenta que la drecera de Janon, el camí abans esmentat que uneix les dues carreteres, té un dels seus extrems al peu de la Roca dels Àngels.

 
 

Aquestes descripcions descriuen una realitat inexistent avui. Les successives obres a la carretera de can Maçana han desfigurat força aquest indret i han destruït la roca dels Àngels.

Aquestes descripcions descriuen una realitat inexistent avui. Les successives obres a la carretera de can Maçana han desfigurat força aquest indret i han destruït la roca dels Àngels. Per sort, en un mapa topogràfic editat per de la Diputació de Barcelona l’any 1976[7] es poden veure cartografiats encara alguns dels camins que sortien dels Degotalls i la roca dels Àngels tal com figuren en les descripcions de principis del segle XX.

Segons algunes descripcions aquesta roca estava al damunt de la carreta de can Maçana. Aquesta expressió podia portar alguna confusió, doncs el terme damunt descriu la posició d’una persona o d’una cosa respecte a allò que està més baix en direcció vertical i en contacte o no amb ella. Segons això, la roca podria estar al peu de la carretera de can Maçana o més amunt d’aquesta.
La descripció de Josep Barberà és prou descriptiva de la situació d’aquesta roca. Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam diu que tot comentari sobre la Roca dels Àngels ha de ser simbòlic perquè aquest roca fou enderrocada amb motiu de les obres de l’eixamplament de la carretera el 1976. No obstant, descriu que aquesta roca “es trobava sobre la carretera i abans d’arribar a la cruïlla de la carretera de Monistrol, en el tram que va de Santa Cecília el monestir. No feia més de vuit metres i des de la carretera es veia molt destacada. Hom l’ascendia per la part S”[8].

Sens dubte, la posició d’aquesta de la roca dels Àngels és tal com diu l’antiga crònica de la guia Montserrat. Itineraris i tal com cartografia la Diputació de Barcelona en el seu mapa de 1976, estava al peu de l’antic camí carreter que unia el monestir de santa Maria de Montserrat amb el de Santa Cecília. Les obres d’eixamplament de la carretera l’any 1976 provocaren l’enderrocament d’aquesta roca que, com descriví en Josep Barberà, s’alçava per damunt d’ella de forma destacada.

A prop de la roca dels Àngels, en Ramon de Semir sità la font de la Violeta, però és la única referència que es té de la mateixa perquè, fins ara, no ha estat localitzada[9].

[1] No es refereix a l’actual traçat de la carretera sinó, tal com s’indica en el text, a l’antiga carretera que unia els dos monestirs i que anava per una cota més elevada que l’actual carretera de can Maçana.

[2] Aquest indret es coneix avui com el Bosquet igualadí.

[3] Monestir de Montserrat (1950) Guia de Montserrat, p. 272-273

[4] Amics de Montserrat (1961) Itineraris montserratins, Editorial Ossa Menor p. 46

[5] Estivill, Ll. (1949) Montserrat M. Arimany editors, p. 100, 107

[6] En aquest tram era habitual identificar aquesta drecera com la drecera de Janon

[7] Mapa 281.116 full 250 vol 1967 editat 1976, Diputació de Barcelona

[8] Barberà, J. (1977 ) Montserrat pam a pam. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p. 377-378

[9] Amics de Montserrat (1967) Ermites i fonts montserratines Editorial Montblanc, Granollers, p. 86 de la secció dedicada a les fonts.