La Procura del monestir de santa Maria de Montserrat a Barcelona. I Casa procura del carrer de la Portaferrissa

Ben aviat, el monestir de Santa Maria de Montserrat creà per tot Catalunya diverses cases dependents. Aquesta pràctica fou comuna en diferents monestirs catalans. Alguns monestirs benedictins i cistercencs importants tenien casa procura a la ciutat de Barcelona. Aquest fou el cas del monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, al carrer Ample, el de santa Maria de Montserrat al carrer de la Portaferrissa i els cistercencs de Poblet a tocar del Palau de la Virreina i el de Santes Creus. El monestir de santa Maria de Montserrat tenia també diverses procures repartides per diferents contrades catalanes Manresa, Artesa de Segre, etc... Moltes d’aquestes acostumaven a ser explotacions agrícoles per atendre les necessitats del monestir. També hi havia cases procura a diferents ciutats d’Espanya i del món: València, Saragossa, Alcanyís, Monsó, Osca, Puente la Reina, Pamplona, Madrid, Montalbán, Paris, Països Baixos, Brussel·les, Viena, Cagliari, Nàpols, Palerm, Roma, Lima, Cassères (prop de Tolosa, França) etc... La majoria d’aquestes cases tenien una església amb una Mare de Déu de Montserrat convertint-se en un centre d’acolliment de les devocions populars a la Moreneta en un determinat territori. Algunes d’aquestes cases, a més de l’activitat en el camp, acostumaven a representar jurídicament al monestir i es personaven en nom d’ell als litigis que poguessin haver-hi i també s’ocupaven de recollir les almoines pel sosteniment del monestir i l’atenció espiritual.

Al cap davant d’aquestes cases procura hi havia un procurador o ecònom que acostumava a ser un monjo, tot i que també hi ha havien clergues i laics. Un dels procuradors de Barcelona fou el monjo músic, Jaume Vidal[1]Totes les capitals dels bisbats catalans tenien cases procura. Aquests indrets eren emprats pels monjos per fer-hi estada quan havien d’anar a les principals ciutats de Catalunya. La casa procura de Barcelona estigué, primer al carrer de la Portaferrissa i després es traslladà al carrer de la Pescateria en el barri de la Ribera fins la seva desaparició en 1835 com a conseqüència de la inestabilitat política i social provocada per les diferents bullangues i crema de convents.

La primera casa procura del monestir de santa Maria de Montserrat a Barcelona estigué al carrer de la Portaferrissa de Barcelona aprofitant unes cases que ja tenia en aquest indret. En els Annals de Montserrat (1258-1485) el pare Benet Ribas, parlant de l’abat Antoni d’Avinyó, esmenta que l’any 1447 mentre estava a “las casas del monasterio en la calle de la Puertaferrisa, dio la colación del beneficio de Santa Maria fundado en la iglesia del monasterio o priorato de San Pedro de Riudevelles a Galvanno Esforça presbitero”[2]. Com que la comunitat benedictina no tenia en aquesta ciutat un jutge competent per sentenciar en aquells casos que els enfrontaven amb els seus vassalls, el rei Joan II concedeix, en un document del 10 de gener de 1459, a l’abat de Montserrat autorització per a poder tenir el tribunal de l’abadiat de Montserrat en les cases que el monestir tenia al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, “iam dicto domos vulgariter nuncupatas de Montserrat, sitas in presenti civitate, in vico vocato del Portal  de la Ferrica”[3]. Gràcies a aquesta autorització l’abadia de Montserrat obtingué el privilegi de tenir a Barcelona un jutge especial que intervenia en els processos i litigis amb als vasalls del monestir, a més de ser el lloc en el qual es cobraven els censos, impostos i lloguers. Segons el cens canonical de 1448 “Aquest estat de mitjan segle xv acosa, doncs, una població canonical establerta a la vora de la Catedral composta de vint-i-un canonges, als quals caldria afegir, per tenir completa la nòmina del capítol, els que vivien allunyats de les residències comunes, com per exemple mossèn Antoni Espanya, que s'estatjava al carrer de la Porta-Ferrissa, al costat de la casa de l'abat de Montserrat que encara avui està assenyalada amb un relleu — més modern — de la Madona bruna damunt la porta d'entrada”[4].

Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915), historiador, crític, publicista i polític català en un cicle de conferències a l’Ateneu Barcelonés dictades el 8, 9 i 10 de novembre de 1892 presentà la proposta d’un mapa de Barcelona a l’any 1492. Al presentar el plànol diu: “El plano de Barcelona que presentamos, casi no tiene nada de invención ó arreglo, pues lo casi que tiene es siempre insignificante no viniendo jamás á alterar las líneas generales. Débese esto precisamente, á lo fatal que fué para Barcelona el siglo xv, al poco ó ningún crecimiento que tuvo durante el mismo, y esto resulta de datos tan positivos , que permiten presentar el Plano cierto de Barcelona en 1492”[5]. Les dues imatges següents són el plano general de 1492 proposat per Salvador Sanpere i Miquel, i un detall de la localització de de l’edifici (o cases) que els monestir de Santa Maria tenia a al carrer Portferrissa.

Quan les cases per estades que els monjos de santa Maria de Montserrat tenien al mateix carrer Portaferrisa foren insuficients per desenvolupar la seva funció d’acolliment i les activitats judicials o de recaptació de tributs, es construí, l’any 1514, l’edifici de la procura montserratina en el mateix carrer Portaferrissa en l’indret on avui es troba la finca del número 13 d’aquest carrer.

La casa procura del carrer Portaferrissa, a més de ser la seu residencial del jutges especial, servia de posada i estatge als monjos de santa Maria de Montserrat al seu pas per Barcelona. Aquest casa tenia un capelleta sota l’advocació de la Mare de Déu de Montserrat. La casa procura del monestir de Montserrat, diu Joan Amades[6], era conegua popularment com la casa de la Moreneta. L’edifici estaba situat en el carrer Portaferrissa de Barcelona on avui hi ha l’edifici amb el número 13 conegut com Palau Magarola.

Sembla que l’edifici fos reorganitzat l’any 1564, s’amplià l'edifici i s’ornamentà el timpà de la porta segons el gust barroc. El seu relleu semicircular cisellat en pedra representa la Moreneta amb el Nen serrant les agulles montserratines on es representen algunes ermites. El Pare Etern és a dalt del frontó amb l’esfera del món en una ma. També hi ha, a banda i banda, dos àngels amb unes grans trompetes. Anys després, quan l’edifici fou comprat per la família Magarola, el nou propietari es va limitar a afegir el seu blasó. La capella va ser enriquida al segle XVIII amb un altar barroc i imatges de la Mare de Déu de Montserrat, sant Josep, sant Joan i sant Miquel Arcàngel.

Actualment, l’antiga procura montserratina transformada en palau Magarola és una edifici molt modificat i la porta barroca fou traslladada al passtage de Magarola, passatge lateral que dóna al carrer Portaferrissa. El terreny que ocupa aquest passatge és on estava situada la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat integrada a la casa procura del monestir de santa maria de Montserrat. Segons Joan Amades aquesta capella perdurà fins a finals del segle XIX[7].

La capelleta de la Mare de Déu de Montserrat de la casa procura era la única de Barcelona que tenia campanar i campana. Durant la Quaresma a la capella de Montserrat els migdies ensenyaven la doctrina als nois. Joan Amades comenta la següent anècdota: “un dia que l’encarregat de l’ensenyament no acudí, la mainada que esperava movia un gran xivarri; es va escaure passar per davant de la capella sant Josep Oriol[8]; en sentir la cridòria va entrar al temple i es va posar a ensenyar. Això mateix s’explica del bisbe Pantaleó Montserrat[9]” [10].

Quan al segle XVI el monestir de Santa Maria atravesà una greu crisi per l’enfrontament entre el monjos catalans, i per extensió els del Regne d’Aragó, amb els monjos provinent del Regne de Castella, la Congregació benedictina Claustral de Catalunya intentà aprofitar, en benefici propi, aquestes tensions. En un escrit del Consell de Cent de Barcelona al Papa de Roma el 17 de novembre de 1583, els consellers demanen retornar als benedictins claustrals el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, que havia estat donat a Montserrat per ubicar-hi el col.legi de monjos joves del propi monestir, però que necessitaven per a aquesta mateixa activitat els monestirs de la Congregació Claustral Tarraconense, que eren molts, mentre que el de Montserrat no el necessitava perquè a la mateixa ciutat hi tenia una amplíssima casa-procura amb capacitat suficient per als estudiants que poguessin tenir. Aquesa petició, en un primer moment, no tingué cap efecte. No serà fins l’any 1594 quan els claustrals recuperen el monestir de Sant Pau, a canvi del de Sant Benet de Bages per Montserrat.

Quan l’edifici del carrer Portaferrissa quedà petit pel seu ús, la casa procura es traslladà, l’any 1594, al barri de la Ribera en l’indret conegut modernament com el Bornet davant d’una de les llontges de peix de la ciutat. Llavors la casa procura del carrer Portaferrissa va passar a ser propietat dels pares carmelites convertint-lo en col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Però el capítol catedralici, al no haver-li demanat l'exigible permís, va decidir anul·lar la compravenda; a causa d'això la casa procura passar llavors a Joan de Cardona preceptor de Felip II. Els pares carmelites abandonaren l’edifici de l’antiga casa procura per anar al col·legi-convent del Sant Àngel Màrtir (1593-1835) situat a les Rambles, 43 (abans Rambla de Caputxins, 24)[11]. Finalment la casa procura fou comprada per la familia Magarola el 1594[12].

Francesc Carreras Candi explica que l’any 1717, estigué a punt d’enderrocar-se el Palau del carrer Portaferrissa degut als desperfectes provocats per les bombes de la Guerra de Succesió. Aquesta guerra havia provocà que moltes cases estiguessin en estat ruinós i les autoritats manaren derruir-les. Antoni de Magarola evità l’enderroc de l’edifici del carerer Portaferrissa nº 13[13]. A finals del segle XVIII, 1772, la família Magarola acabà de construir el seu palau residencial en el que havia estat la casa procura de santa Maria de Montserrat. L’any 1776 es reformà la façana que, com indica el baró de Maldà en el seu Calaix de sastre, es feu una nova façana “a lo modern” i un “campanaret ab sos tres Finestrals” sobre la capella de Nostra Senyora de Montserrat[14]. La capella va estar molts anys tancada al culte.

Algunes anècdotes evidencien el paper actiu que seguia tenint la capaella de la Mare de Déu de Montserrat del carrer Portaferrissa tot haver-se traslladat la casa procura al barri de la Ribera. L’any 1807el baró de Maldà anota en el seu dietari “Calaix de sastre” que la Mare de Déu de Montserrat del monestir és més morena que la imatge venerada en la capella del carrer Portaferrissa[15].

Una anècdota relacionada amb les repercusions de la Guerra del Francès evidencia la importància ciutadana que tenia la procura del monestir de santa Maria de Montserrat en l’univers barceloní. Un cop acabada l’ocupació francesa la Junta General organitzà una sèrie d’actes entre el 14 i 20 d’octubre de 1815 una sèrie d’actes d’homenatge als barcelonins herois ajusticiats el juny de 1809 per les tropes franceses invasores. Els que moriren al garrot o la forca el 3 de juny pel complot anomena de l’Ascensió: Dr. Joaquín Pou, capellà rector de la ciutadella, el P. Joan Gallifa, clergue regular teatí, Josep Navarro sergent del regiment d’infanteria del regiment d’infanteria de Soria, Joan Massana, oficial de Consolidació de vals Reals, Salvador Aulet, corredor de canvis i els patriotes que protestaren per aquestes morts i que foren detinguts i executats el 27 de juny: Ramón Mas, fuster de ribera, Julian Portet, esparter i Pere Lastortras, serraller. El primer acte d’homenatge, el 14 d’octubre, fou cremar el patíbul on foren executats aquestes persones organitzà els restes mortals dels vuit barcelonins màrtirs foren traslladats a la Catedral per ser enterrats a la sagristia. El matí del dia següent, el 15 d’octubre, les urnes amb les restes dels màrtirs foren conduïdes des de l’església de la Ciutadella al lloc de l’Esplanada de la Ciutadella on havien estat executats on es celebrà un responsori. La crònica del Diari de Barcelona del 2 de desembre de 1815 explica que a la tarda una multitud de gent acompanyaren en processó les restes passant per diversos indrets de la ciutat fins arribar a la catedral on foren les urnes foren col·locades en un sumptuós túmul. El dia següent s’oficia un funeral amb la Catedral plena de gom a gom on s’interpretà el Requiem de Mozart. Durant els quatre dies posterior es seguiren fent diversos funerals.

Durant el trieni liberal (1820-1823) el monestir de santa Maria de Montserrat patí la incautació de les finques de la seva propietat, la incautació de les joies i vestits de la Mare de Déu, i altres penalitats. Per evitar quasevol acció agressiva contra la imatge els constitucionalistes decidiren baixar-la a la ciutat de Barcelona on fou rebuda amb tots els honors el dia 6 de gener de 1823. Els barcelonins i barcelonines volien venerar la imatge tal com la recordàven a Montserrat, però com que el Crèdit Públic havia incautat la corona i els vestits, s’intentà coronar-la amb la corona que duia la imatge de la capella del carrer Portaferrissa. Però com que aquesta imatge era més petita s’hagué de fer un modificació en el cap de la imatge per tal d’aguantar la corona[16]

Alguns dels bens immobles incautat al monestir de Santa Maria de Montserrat sortiren a subasta seguint es criteris fixats pel Crèdit Públic. Hi ha constància que el dia 26 de gener 1821 surt a subasta l’edifici de l’antiga casa procura del carrer Portaferrissa. Els anuncis oficials indiquen que quedava “prefijado el día 1 marzo proximo para el primer remate de la Casa-Procura , con sus dos almacenes, viviendas y la capilla, de pertenencias del Monasterio de Monserrate”[17]. El 31 de març de 1821 encara no s’havia resolt. El dia es publica “Estando prefixado el día de hoy 25 de los -corrientes para el ultimo remate en venta de la casa procura sita en esta ciudad, de pertenencias del suprimido Monasterio de Monserrate; participo al público que dicho remate se celebrará en las casas consistoriales de doce á una de este dia» [18]. Per un anuci al Diari de Barcelona del 14 d’abril de 1821 no estava resolta encara la subasta de la casa procura.

El palau va ser molt reformat durant el segle XIX. Segons diu el portal d’informació urbanística de l’Ajuntament de Barcelona la configuració actual del que fou al Palau Magarola es deu bàsicament a les obres l'ampliació i reforma de l'edifici del segle XVIII fetes en diferents intervencions del segle XIX. La primera intervenció documentada és de l’any 1846 feta per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet consistent amb la construcció d’un tercer pis i lleus modificacions a la façana. Posteriorment, Narcís Nuet l’any 1866, feu una reforma més profunda. Aixecà un pis més, el quart. Degué ser en aquest moment quan s’enderrocà la capella de la Mare de Déu de Montserrat per construir-hi un passatge interior. Com s’ha comentat anteriorment, el portal barroc del segle XVI, amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat es traslladà al nou passatge. És l’única resta que quedava de la casa Procura de Montserrat edificada al segle XV en aquest indret. La porta del palau, bastida per un arc escarser amb un escut al dintell i moldures, enllestida el 1772, fou convertida en accés a aquest passatge, avui dit passatge Magarola. També es conserven alguns balcons de l’antic palau, però no els notables esgrafiats que cobrien la façana que foren destruïts en una restauració de principis del segle XX. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona hi ha una petició d’obra feta l’any 1772 per Josep Magí de Magarola i de Clariana (+1808) per enderrocar i refer la façana de l’edifici del carrer Portaferrissa. Aquesta obra està encarregada al mestre d’obres Pau Mas. Fruit de totes aquestes reformes de l'edifici del segle XVIII en resta només la portalada d'arc escarser, amb escut i motllures, i algun balcó. La darrera gran modificació fou feta l’any 1880 pel mestre d’obres Agustí Mas. Aquesta intervenció consistí en la transformació de tota una ala del palau que donà orien a l'actual número 13 bis del mateix carrer. Algunes referències atribueixen també a aquest mestre d’obres la trasllació de la porta de la capella de l’antiga procura al passatge interior i la col·locació de la porta del palau a l’entrada del passatge.

Després vingueren diverses reformes i transformació de l’actic palau dels Magarola en habitatges. A l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Barcelona hi una petició de Francisca de Magarola i de Bru, filla de Josep Magí de Magarola i de Clariana, amb data de 1845, demanant l’apertura de la capella de la seva propietat dedicada a la Verge de Montserrat del carrer de la Portaferrissa, tancada des de les revoltes del 1835. L'any 1858 Miquel Garriga i Roca, arquitecte municipal de Barcelona, va realitzar l'aixecament d'un plànol topogràfic de l'interior de la ciutat a escala 1:250 - Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca (1856-1862) -, anomenat popularment «Quarterons Garriga i Roca». En el Quarteró nº 27 es representa la illa de cases on estava la procura montserratina.

L’antiga capella de la Mare de Déu de Montserrat quan deixà de ser capella i abans de convertir-le en passatge fou una botiga on, durant uns quants anys, hi hagué instal·lat un estanc i després una cansaladeria. L’any 1865 Victor de Magarola, net de Josep Magí de Magarola, demana reformar la casa de Portaferrissa 13 i habilitar un nou edifici a la part del jardí. Durant aquest mateix any 1865 les monges “Adoratrius esclaves del Santíssim Sagrament i de la caritat” estigueren establertes a la casa Casa Magarola propietat de la Marquesa de Moya i destacada mecenes de l’Institut, mentres preparaven el trasllat a la casa de Travessera de Gràcia, 1 a la Vila de Gràcia[19]. Durant uns anys al pis 3er dreta fou la seu de l’Associació d’Excursions de Catalunya fins l’any 1886 que es traslladà al carrer Escudellers nº 5,7 y 9. També en aquest edifici hi hagué, segons un anunci de l'època, la venda de Transparentes japoneses. Anys després, els baixos del Palau Magarola fou ocupat, l'any 1928, per la sabateria Calzados Raspall i l'any 1963 obrí la botiga sastreria Pantaleoni Hermanos, molt afamada a la ciutat de Barcelona.

L’antiga capella de la Mare de Déu de Montserrat quan deixà de ser capella i abans de convertir-le en passatge fou una botiga on, durant uns quants anys, hi hagué instal·lat un estanc i després una cansaladeria. L’any 1865 Victor de Magarola, net de Josep Magí de Magarola, demana reformar la casa de Portaferrissa 13 i habilitar un nou edifici a la part del jardí. Durant aquest mateix any 1865 les monges “Adoratrius esclaves del Santíssim Sagrament i de la caritat” estigueren establertes a la casa Casa Magarola propietat de la Marquesa de Moya i destacada mecenes de l’Institut, mentres preparaven el trasllat a la casa de Travessera de Gràcia, 1 a la Vila de Gràcia . Durant uns anys al pis 3er dreta fou la seu de l’Associació d’Excursions de Catalunya fins l’any 1886 que es traslladà al carrer Escudellers nº 5,7 y 9. Anys després, els baixos del Palau Magarola fou ocupat per la sastreria Pantaleoni Hermanos, molt afamada a la ciutat de Barcelona.

Les dues imatges següents representen la situació actual de l’antic palau Magarola integrat com edifici més dins de la trama urbana del carrer Portaferrissa..