Flora de Montserrat: La seslèria per Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda 1 Clopès (Article publicat al Butlletí de Santuari, nº 7, 2ona època, setembre 1983
El nom d’aquesta gramínia és adaptat del nom llatí, Sesleria caerulea (L.) Ard. subspecie calcarea (Opiz) Celak, perquè no se li coneix cap nom vulgar.
La seslèria és una gramínia perenne, amb una rel foça gruixuda, com un rizoma. Les tiges, de 15-35 cmsón primes, buides, sense nusos, amb 1 o 2 fulls petites i amb una beina llarga. A la unió de la beina amb el limbe de la fulla hi ha una membrana curta, truncada, anomenada lígula, dibuixada en detall a l’esquerra. La majoria de les fulles són situades a la base de les tiges, fan uns 2-4 mmd’amplada i són una mica aspres al marge i obtuses, encara que amb l’extrem acabat en una punta curta. Les flors són 50 hermafrodites, o sigui que comprenen alhora els dos sexes, i s’agrupen en una espiga densa formada per espiguetes amb 2-3 flors cadascuna, tal com és dibuixada en detall al cantó dret. Cada espigueta és formada per dues peces inferiors, les glumes, una d’inferior i una de superior, totes dues amb una aresta i el dors carent. Aquestes g1umes clouen les flors – dues en el dibuix- les quals es componen de dues bràctees cada una, que clouen l’ovari. Aquestes bràctees són la glumel·la inferior o lemma, pubescent, amb 5 nervis i 5 dents, de les quals 3 són arestades i la glumel·la superior o pàlea, amb 2 nervis i 2 lòbuls. El color de les fulles i de la planta en general és verd clar una mica glauc, mentre que les inflorescències són marcadament blavoses, tal com indica el nom específic caerulea.
Floreix del març al maig. Viu a les cornises de les roques calcàries ombrívo1es. També cobreix extensions de les roques que tenen poca inclinació i un mínim de sol.
A Montserrat, viu al vessant obac entre 400 i1200 m, encara que descendeix fins a190 m, prop de la font de la Valentina, a Monistro1. Al vessant solell del Bruc i de Collbató no baixa gaire dels1000 m, encara que hi és rara, fins a 500 al camí del Forat o a la Vinya Nova. Aquestes localitats són al límit S d’aquesta espècie a Catalunya.
La seslèria és una planta pròpia d’un pradell que es fa a les cornises ombrívoles (Conopodio-Seslerietum elegantissimae) estudiat i descrit de Montserrat pel botàmic i fitosocioleg suís J. Brun-Blanquet i els botànics catalans P. Font i Quer i J. Cuatrecasas, que iniciaren l’estudi de la fitosociologia a casa nostra, l’any 1934.
La seslèria és una espècie important en d’altres tipus de pastures calcícoles de llocs ombrívols de la muntanya mitjana i de l’alta muntanya.
