Antigament, es denominaven amb aquest nom a dues fonts situades al voltant del monestir de santa Cecília. La ressenya d’aquesta font en el llibre Ermites i fonts montserratines, publicat pels Amics de Montserrat l’any 1967, es comenta que hi ha dues fonts amb aquest nom. Una d’elles es trobava al costat de l’absis del monestir i l’altra en el torrent de la canal de sant Jeroni, a tocar de la carretera de can Maçana.
A cinc minuts abans d’arribar al Monestir de Santa Cecília, tot venint de can Maçana, hi ha la font de santa Cecília en la confluència amb el torrent de la canal de sant Jeroni amb la carretera, a prop del quilòmetre 5,5. La font està per damunt de la carretera on abans hi havia l’antic restaurant de Santa Cecília destruït totalment durant els aiguats de l’any 2000. Les coordenades són x 401182, y 4607201 UTM ETRS89
Diferents imatges de l’antic restaurant de Santa Cecília situat al damunt de la font del mateix nom. La darrera imatge és la situació actual.
Aquesta font està formada per dos elements: l’indret on hi ha el broc amb polsador, fàcilment accessible des de la carretera; i el punt de surgència natural de l’aigua, situat una mica més amunt des d’on l’aigua és captada i canalitzada, tant cap al polsador com per un tub que porta l’aigua a la finca de can Martorell i, si es vol a la Calsina. A prop d’on hi ha el broc de la font hi ha uns tubs molt visibles que baixen de la font de la Teula situada més amunt i que són agrupats per endinsar-se dins d’una galeria, tipus mina, que traspassa la muntanya. Aquesta canalització és molt visible i destaca en l’entorn de la font amb un impacte visual negatiu.
Aquesta font era ben coneguda des d’antic. Josep Ignasi Ursul (1886) en el seu llibre Estudi Hidrológich de la Montanya de Montserrat, (pp. 14-16) indica que es troba sota mateix del gran cingle de les roques de St. Jeroni, i que el seu cabal és variable, producte de filtracions pluvials, però força constant. L’aigua d’aquesta font és d’excel·lent qualitat. Segons l’anàlisi feta per J.I. Ursul la composició de l’aigua d’aquesta font és anàloga amb la resta de fonts de la muntanya, però és menys rica en sals solubles como sulfats i clorurs. És esmentada en el llibre Reseña històrica para un album de vistes de Montserrat, P.S. 1896 p. 23 i 24) on s’indica que la font de santa Cecília és una de les tres fonts properes al monestir del mateix nom situades en el mateix torrent que baixa de sant Jeroni. Les altres dues són la del Moro, situada sota una gran roca en la mateixa direcció de l’anterior i de la del Planet de les Alsines dita també de les Coves. Aquesta darrera font està situada molt més avall, però seguint la mateixa pendent.
La segona font coneguda amb el nom de font de Santa Cecília es trobava a tocar de l’absis del monestir un cop passat un dels barris metàl·lic que separava el recinte de la carretera. Al costat de la petita entrada hi havia uns grans safareigs, que eren les basses de rec dels horts d’aquest monestir, i el més proper a l’absis tenia una pica d’aigua amb una aixeta. Aquesta font i les basses es perderen en les successives modificacions d’aquest monestir. És probable que aquesta font fos una sortida d’aigua del gran dipòsit regulador situat a l’altra banda de la carretera, al costat de la caseta d’electricitat.
Les següents imatges mostren la situació de les basses al costat del monestir de Santa Cecília i la seva desaparició amb la reforma urbanística del l’entorn.
