Hi ha diverses versions inicials de la llegenda de fra Garí que poden datar-se als segles XIII, XIV i XV, si es donen per bones les dates atribuïdes a algunes d’aquestes fonts que, com es veurà més endavant, al menys una d’ella és qüestionable. Les fonts primitives de la llegenda tal com s’esmenta en diferents cròniques montserratines són:
Un retaule que existia en el claustre prèvia a l’entrada al monestir de Santa Maria de Montserrat, l’anomenat claustre dels Llangardaixos. Era una taula de fusta on estava pintada i escrita la narració de fra Garí.
Llibre de pergamí conservat en l’arxiu del monestir de Santa Maria de Montserrat
El llibre dels miracles de Nostra Senyora conservat en el mateix monestir
A més d’aquestes tres fonts alguns autors han esmentat també:
Un manuscrit conservat en l’arxiu de la catedral de Barcelona
Un manuscrit trobat en la Biblioteca Nacional de Catalunya
La suposada data del retaule és 1239, tot i estar molt discutida; el Llibre vermell de Montserrat es situa entre 1399 o 1400 i el manuscrit de la catedral de Barcelona és de 1439. Els primers historiadors montserratins que començaren a escriure sobre el monestir de Santa Maria de Montserrat al segle XVI comentaven que existien dos registres antics on s’explicava la llegenda de fra Garí. Un era un retaule, inicialment en el claustre dels Llangardaixos a l’entrada de l’església antiga, on hi estava explicada en forma de pintura i text la llegenda. L’altre registre era un còdex, o llibre molt antic en pergamí, que tenia dibuixada i explicada en el primers foli, avui perdut, la història de fra Garí . Aquest còdex recull de pergamins es trobava en l’arxiu del monestir i es té una primera referència d’ell per una crònica de 1.493. El pare Benet Ribas en els seus annals històrics escriví en relació a aquesta llegenda i a la datació de la fundació del monestir de Santa Maria que “estos son los únicos instrumentos que apoyan la dicha Historia. Pero como varios autores tratan de la verdad de este caso, afirmo que la Santa Ymagen fue hallada en tiempo del conde Barcelona Wifredo Piloso, año 880, y que fue colocada en la yglesia de Sta. María, que estaba edificada en esta montaña en el mismo puesto donde estaba la yglesia vieja” . No es coneix directament el text original de les dues primeres versions, el retaule i el còdex, però sí indirectament gràcies a algunes transcripcions dels seus continguts. Posteriorment a les primeres cròniques montserratines i als apunts del pare Benet Ribas fou identificat el manuscrit antic a la catedral de Barcelona on també s’esmenta la llegenda de fra Garí.