Un dia en Pau Tomé, experimentat escalador i estudiós de la toponímia montserratina, em preguntà si tenia una imatge de l’agulla de la Roser, monòlit que Josep Barberà ascendí en una carena que es troba entre el serrat del Moro i el serrat de Sant Jeroni, limitat a l’est per la canal de sant Jeroni i a ponent per la canal del Pou de Glaç. Sabia l’existència d’aquesta agulla pel que deixà escrit deia en Josep Barberà en el seu llibre Montserrat pam a pam, però desconeixia la seva localització exacte ni vaig trobar cap imatge d’aquesta agulla. Casualment, vaig descobrir un antic comentari que una persona anònima feia en una ressenya del blog de Xavi Rosell de l’any 2006. En concret deia: “Hola Xavi, avui hem pujat a l’Agulla de la Roser”. Era tota una pista que calia seguir. A través de diversos amics comuns vaig contactar amb en Xavi Rosell, antic escalador montserratí, i m’explicà que el comentarista anònim era en Josep Rigol, gran escalador montserratí que té el mèrit d’haver repetit totes les escalades recensionades per en Josep Barberà. A partir d’aquest informació tot fou molt fàcil. Vaig facilitar a tots dos unes fotografies que havia fet a aquesta carena i amablement m’han indicat la localització d’aquesta agulla i això m’ha permès determinar les seves coordenades.
Reconec que la meva intuïció m’havia fet fixar en unes roques properes a l’agulla de la Roser, però cap d’elles tenien la consideració de monòlit. Quan vaig preguntar, tant al Xavi com a en Pep perquè en Josep Barberà no escalà, per exemple, la gran paret que es troba al costat de l’agulla de la Roser, tots dos em donaren la mateixa resposta: l’agulla de la Roser és un monòlit, mentre que la roca que està al seu costat és un gran paret que és el final de la carena d’aquest petit serrat, però en cap cas és una agulla.
Segons en Josep Barberà l’agulla de la Roser es troba pujant pel camí de la canal de sant Jeroni. Més amunt de la roca de la Confluència es troba una cresta del serrat que separa les canals de sant Jeroni i per anar a trobar aquesta agulla es deu anar a buscar dreta de la cresta i enfilar-se verticalment. Guanyant primer uns metres fora drets (IVt) es segueix pujant per entre arbusts i, després de fer una reunió, cal flanequejar vers l’esquerra per remuntar després una canal arbrada. Una nova reunió i la propera tirada ja porta a un collet des d’on es veu perfectament l’agulla de la Roser a la part esquerra de la canal que s’ha ascendit i enganxada a la cresta vertical. Altra canaleta porta al seu petit coll i amb una vuitena de metres fent un estret “ramonage” es guanya el cim. La primera ascensió la feren F. Burgada i J. Barberà el 17 de juny de 1970.
Les coordenades d’aquesta agulla són 401165, 4606813 (UTM ETRS89) i la seva alçada són 1.102 metres.
Josep Barberà indica que seguint cresta amunt es pot anar a busca per la carena les roques de les Foradades. El mateix Barberà situa al capdamunt la cota 324 també comenta que baixant la canal de sant Jeroni al seu començament, a l’esquerra es troba el serradet de sant Jeroni amb les roques 328 i 329, Aquest serradet és independent del serrat veí on es troba l’agulla de la Roser. Com que al capdamunt del serrat on es troba les roques Foradades, i atès que en la cartografia antiga, el mapa de Joan Cabeza de 1909, ja s’indica la presència d’aquestes dues agulles, proposo anomena a aquest petit serrat com el serrat de les Foradades.
Agulla de la Roser – Josep Barberà
Agulla de la Roser – simulació de la localització
Serrat de la roques Foradades on es troba l’agulla de la Roser
Agulla de la Roser
Agulla de la Roser
